dilluns, 31 de març del 2014

ESQUEMA CORPORAL

Sobre l'esquema corporal...

L'esquema corporal és la consciència o representació mental que tenim del nostre cos, de la situació i relació entre els diferents segments que el componen.


Aquesta representació es va construint lentament, i és fruit de les experiències que realitzem amb el cos i de les vivències que tenim d’ell. I gràcies a aquesta representació coneixem el nostre cos i som capaços d’ajustar en cada moment la nostra acció motriu als nostres propòsits.
Per la representació articulada del nostre cos i de les seves relacions amb l’entorn podem pujar en bicicleta, caminar,...














L’esquema corporal és una construcció progressiva gràcies a:


  • La percepció que ofereix evidències sobre segments corporals propis i de l’altre i aporta informacions sobre el medi.
  • El moviment aporta informació sobre possibilitats d’acció i sobre les limitacions i els assoliments del nostre cos i la seva activitat.
  • El desenvolupament cognitiu permet integrar totes aquestes informacions en una representació coherent i integrada; cap a l’any i mig el nen pren consciència de sí mateix.
  • El llenguatge permet individualitzar les diferents parts del cos amb les seves etiquetes verbals.
  • L'experiència social pement de gran rellevància en la construcció de l’esquema corporal, tal i com remarcà Wallon fa molts anys (1946): les mans que acaronen el cos del nen, els braços que el brecen, les paraules que anomenen les parts del seu cos,...
 En definitiva l'esquema corporal és un conjunt de representacions simbòliques.

Referències:
http://www.xtec.cat/~jparrado/Temes/Tema11.pdf

ESTRUCTURACIÓ DE L’ESPAI I DOMINÀNCIA LATERAL

Sobre l'estructuració de l'espai i la dominància lateral...

Molt aviat comencem a pendre consciència de les coordenades en les què el nostre cos es mou i en les que transcorre la nostra atenció:
  • dalt
  • baix
  • davant
  • darrera
  • dreta
  • esquerra
  • prop
  • lluny
  • dintre
  • fora
  • curt
  • llarg
Quan el nen controla aquestes nocions inicia l’aprenentatge de l'estructuració de l'espai.

S'enten per lateralitat el predomini d'una part del cos sobre l'altra.El procés és degut a la funció de factors neurològics i psicològics a més dels ambientals i culturals.
En general, la lateralització, es produeix entre els 3 i els 6 anys.

 


És recomanable lateralitzar sempre abans que es vegi immers en
l’aprenentatge de l’escriptura i s'aconsella no intervenir sobre la lateralitat abans dels 4 ni després dels 5;6 anys.









 

Referències:
http://www.xtec.cat/~jparrado/Temes/Tema11.pdf

divendres, 28 de març del 2014

CONTROL RESPIRATORI

Sobre el control respiratori...

El control respiratori és també una important funció corporal.
Està subjecte a un control automàtic per part del sistema nerviós, encara que en alguns moments pot ser sotmès al control voluntari.
El control respiratori implica:
  • conèixer com es respira.
  • controlar conscientment el ritme i profunditat de la respiració.
El control respiratori el podem relacionar amb els processos d’atenció i les emocions.
També hem de saber que quan respirem, intercanviem gasos entre el nostre cos i l'exterior. Per realitzar la nutrició, necessitem prendre oxigen de l'aire i eliminar el diòxid de carboni que es forma al nostre cos.

L'aparell respiratori és l'aparell encarregat de fer la respiració.
 
Està format per les vies respiratòries, els pulmons i el diafragma. 










Els moviments respiratoris són dos: la inspiració i l'expiració.
  • En la inspiració, el diafragma baixa, augmenta la caixa toràcica i l'aire entra en els pulmons.

  • En l'expiració, el diafragma puja, es redueix la mida de la caixa toràcica i l'aire dels pulmons surt a l'exterior.

En repòs, les persones fem de 12 a 15 inspiracions per minut.




Referències:
http://www.xtec.cat/~rvillanu/respiratori/respiratori.htm
http://blocs.xtec.cat/escolatorreforta/2011/11/24/els-nens-de-cicle-inicial-fan-activitats-per-entendre-la-respiracio/


dijous, 27 de març del 2014

L'EQUILIBRI

Sobre l'equilibri...

El sentit de l'equilibri permet a humans i animals caminar sense caure. Alguns animals són millors en això que els humans, per exemple, els gats, que poden caminar sobre una tanca finíssima amb la seva orella interna i la cua per equilibrar.

El control de l’equilibri es va facilitant el primer any pel creixement del cervellet. S’adquireix aviat i sense dificultats.

Així podem dir qu l'equilibri és la capacitat de controlar el propi cos en l'espai i de recuperar la postura correcte després de la intervenció d'un factor desequilibrador.
Del manteniment de l’equilibri depenen la nostra autonomia funcional i la nostra independència motora.

Com treballem l'equilibri?

-L'equilibri estàtic:Capacitat per mantenir una posició equilibrada sense que existeixi moviment. Consisteix en assumir una postura i mantenir-la durant un cert temps.
-L'equilibri dinàmic:Capacitat per desplaçar-nos de forma estable per l'espai.
-L'equilibri post-moviment:Capacitat de controlar el cos després d'haver realitzat una acció motriu de certa intensitat.
-L'equilibri amb objectes: Capacitat per portar objectes (piques, cèrcols...) en alguna part del cos sense que caigui.

Gràcies a que podem mantenir el nostre cos en equilibri, podem utilitzar parts del nostre cos er realitzar altres accions!


Referències:
http://educaciofisicaceipmogent.blogspot.com.es/2010/01/lequilibri-4t.html
http://ca.wikipedia.org/wiki/Equilibri_%28fisiologia%29

dimecres, 26 de març del 2014

EL TO MUSCULAR

Sobre el to muscular...

La funció dels músculs no és únicament el moviment. També ho és el manteniment de la postura corporal. 


Els músculs mantenen permanentment cert grau de tensió que possibilita que podem mantenir-nos drets o asseguts, per exemple.



Els músculs exerceixen una contracció involuntària contra la força de la gravetat, si no fos així cauríem.

Aquest grau de tensió s’anomena to muscular. Amb l’entrenament els músculs milloren la capacitat de crear tensió i, per tant, el to muscular i la postura.

Així que entenem que el to muscular fa referència al grau de tensió que en cada moment hi ha als nostres músculs. 


Podem dir que el control tònic és involuntari i voluntari. Involuntari perquè depèn de l’activitat intramuscular espontània i del seu control neurològic. I voluntari perquè podem relaxar i tensar els músculs de manera voluntària.
A través de l'experiència els nens aprendran a regular i controlar el seu to muscular. En cada situació utilitzaran una tensió muscular diferent.


Referències:
http://www.edu365.cat/eso/faqs/educaciofisica/tomuscular.htm

dimarts, 25 de març del 2014

El desenvolupament cognitiu

Què s’entén per desenvolupament cognitiu?

Amb el desenvolupament cognitiu ens referim als canvis comportamentals que es donen al llarg de la vida. Són totes aquelles adquisicions de coneixements i habilitats que s’empren  pensar i comprendre millor l’entorn. Parlem d’aspectes com el llenguatge, autoconicència, la relació de coneixements i d’idees i com no, la percepció de l’altre.

Els dos grans exponents que ho van estudiar són Piaget i Vygotsky. Segons la perspectiva piagetana s’exposa que els nens van adquirint coneixements per pròpia maduració, és a dir, un procés d’interacció entre l’individu i el medi. D’altra banda la visió de Vygotsky és que el desenvolupament es dona a més, gràcies a la socialització entenent el medi també des d’una perpectiva cultural.

dilluns, 24 de març del 2014

DESENVOLUPAMENT PSICOMOTRIU DE 2 A 6 ANYS

Amb aquesta publicació i tenint en compte la correlació d'etapes infantils, ara us parlarem del desenvolupament motriu des dels 2 fins als 6 anys.
En els primers 24 mesos el nen ha sofert uns canvis físics importants però és a patir d’aquesta edat quan hi ha una maduració cerebral que els permetrà conèixer el seu propi cos.
Aquest coneixement es regula per dues lleis: Llei cèfalo-caudal i Llei próximo-distal.
La Llei cèfalo-caudal permet que el control de braços ara s’estengui a cames
La Llei pròxim-distal ajuda al moviment dels músculs que controlen el canell i els dits.






Quins canvis descobrirem d'any en any?

De 2 a 3 anys
  • Córrer i saltar amb els dos peus junts
  • Desenroscar taps
  • Utilitzar la cullera per menjar
  • Demanar anar al lavabo
  • Menja de for autònoma
  • Passa les fulles d-un llibre d'una a una
  • Pot copiar un cercle, una línia vertical i una horitzontal



http://ingesport.blogspot.com.es/2012_01_01_archive.html


De 3 a 4 anys

A partir dels 3 anys es va consolidant la lateralitat del seu cos, dreta o esquerra i es recomana que estigui definida abans de l'inici d'aprenentatge d'escriptura.
  • Puja escales sense suport
  • És capaç de dibuixar un cercle
  • Pot girar al córrer i controlar la parada
  • Augmenta la força muscular i ja pot pedalejar amb un tricicle
  • Es serveix del seu cos per entendre les relacionsespacials: les coses estan a prop, lluny, davant  o darrere d’ell.
  • Dóna voltes sobre si mateix encara força obertes
  • Emprar estisores per tallar paper
  • Saltar 2 o 3 cops a la cama coixa
http://www.jocsalairelliure.cat/tricicles-patinets-correpassadissos/tricicle-be-move-girl

De 4 a 5 anys

  •  Manté l’equilibri damunt un peu durant 10 segons.
  • Agafa força i destresa en braços i cames, i li agrada demostrar-ho: agafa la pilota amb totes dues mans i la deixa anar quan se li demana.
  • Pot aprendre a agafar el llapis de forma adequada.
  • Neurològicament segueix sense existir una lateralitat definida d’ull o de peu,però convé estar atents en cas que pogués aparèixer una lateralitat creuada: és a dir, tendències laterals  diferents per mans i ulls: mà dreta i ull esquerre.
  • Millora la seva coordinació i pot dirigir-se cap a la  direcció que se li indica
  • Ja baixa escales amb alternança de peus. 
  • Vestir-se sense ajuda
  • Tallar una línia amb tisores
  • Emprar la forquilla per menjar     
  • Copiar un quadra
http://www.babymoon.es/blog/me-gustaria-que-mi-hijo-de-5-anos-se-vistiera-solo/

De 5 a 6 anys

  • La musculatura de les cames li permet saltar petites barreres, saltar alternant els peus, saltar sobre un sol peu,córrer quasi com un adult...
  • Entre els cinc i els sis anys d’edat,l’infant ja sap amb quina mà és més hàbil i la seva definició  lateral de mans està quasi aconseguida
  • Saltar uns 30 cm d’alçada i un metre de longitud
  • Pot caminar per una barra d’equilibri
  • Pot quedar-se en equilibri sobre un sol peu
  • Utilitzar una maquineta per poder fer punta  
  • Bon moment per aprendre dansa i rítmica
  • Patina.
  • Munta en bicicleta i pedaleja sense
  • Necessitat de rodes complementàries.

http://mcariza.blogspot.com.es/2011/02/ninos-de-3-5-anos.html

Mares i pares esperem que us sigui de gran ajuda!!

dijous, 20 de març del 2014

DESENVOLUPAMENT PSICOMOTOR DE 1 ALS 2 ANYS


Quins canvis heu detectat en el vostre fill durant el seu segon any de vida? Tenint en compte el seu desenvolupament psicomotriu i físic, apareixen un conjunt de canvis que, de forma ordenada, es van encadenant d'etapa en etapa.

Aquesta etapa la desglossarem amb 2 blocs d'edat: de 12 a 18 i de 18 a 24 mesos.

  • De 12 a 18 mesos:

 DESPLAÇAMENT: Apareixen els primers signes de caminar on el nen, mitjançant un punt de suport, inicia els seus primers passos. A poc a poc i amb distàncies curtes, passant-se de moble a moble i de cama a cama, comença a caminar sol.
Als 15 mesos comença a caminar endarrere i als 18 mesos ja pot ajupir-se i alçar-se i pujar escales ( amb suport ).


PRENSIÓ: Construeix torres de dos cubs, obri calaixos, llença objectes, beu aigua i comença a fer gargots.

RECONEIXEMENT: En aquesta etapa ja té un gran interès per explorar i conèixer el món que l'envolta i a ell mateix. Objectes d´ús habituals ( cullera,joquines,etc) i a persones no familiars que pertanyen al seu petit món.


  • De 18 a 24 mesos:
DESPLAÇAMENT: En aquesta etapa els nens, de forma independent, caminaran i inclús pujaran i baixaran escales i saltaran.

PRENSIÓ: Agafen objectes més grans i els llencen, realitzen torres de tres o quatre cubs, beuen amb la tassa agafada amb les dues mans.

http://haba.minikidz.es/cubos-para-apilar-en-el-campo


RECONEIXEMENT: A poc a poc, van descobrint-se i ja saben parts del seu cos ( ulls, nas, boca, etc) estris d'higiene i com a curiositat, es reconeixen a ells mateixos observant una fotografia.


Per tal d'oferir més informació i prevenir possibles retards en el desenvolupament dels vostres fills, us recomanem aquest manual elaborat pel "Equipo de Atención Temprana de la Rioja", que amb pautes educatives us ajudaran a avaluar i treballar les etapes de desenvolupament del vostre fill. Seguiu aquest enllaç:

http://orientacion.educa.aragon.es/Gu%C3%ADa%20ni%C3%B1o%200%20a%203%20a%C3%B1os%20La%20Rioja.pdf

Disfruteu dels vostres fills, pas a pas!!

dimecres, 19 de març del 2014

Etapes del desenvolupament en el primer any

En aquesta entrada realitzarem un recorregut de tot allò que poden observar en els infants des del naixement fins al primer any de vida.

www.elautismotehabla.org

Durant el primer trimestre els infants encara mantenen una posició fetal, tendeixen a estar flexionats i els punys tancats. A més de realitzar moviments involuntaris i responent als estímuls amb tot el seu cos. En aquest període realitzen sons guturals, realitzats amb la gola, i solen respondre amb un somriure quan se’ls parla, fixant la vista especialment davant persones conegudes. Al final d’aquesta etapa comencen a reconèixer el seu cos mitjançant la boca, de manera esporàdica veu la seva mà i se la posa a la boca, iniciant així el mateix esquema corporal. A més d’iniciar, tot i no ser prou madur encara, el control del cap.


www.linio.com.co
Al segon trimestre ja es podran observar grans canvis, els nens posseeixen el control absolut del seu cap, permetent-los posar-se de boca per a vall, afavorint així el desplaçament (que es realitzarà al tercer trimestre) en aquesta fase descobreixen els peus, posant-se’ls a la boca quan es troben panxa per amunt. Aquest moviment fa que s’enforteixi la musculatura que li permetrà mantenir-se assegut. És important que tingueu en compte que durant aquesta etapa els infants poden voltejar, s’ha de tenir molt present al moment de deixar-los sobre una superfície donat que poden desplaçar-se. També podreu notar que comença a gaudir amb els seus sons, fa rialles i s’ho passa amb el jocs caporals. Comença a tenir interès amb objectes de colors vius i tendirà a voler-los agafar amb les dues mans. A més, podreu observar com al final d’aquest trimestre començarà a mantenir-se assegut tot i que veureu que es recolza amb les mans.



A partir del tercer trimestre podrem observar grans canvis motors, començaran a desplaçar-se per anar a buscar una joguina, ja sigui rastrejant o gatejant. Seran també capaços de mentir-se asseguts i realitzaran moviments amb les mans més preciosos, podran agafar objectes fent prensió entre els dits i el palmell. 




Al quart trimestre evoluciona molt la manipulació donat que l’índex el podran separar de la resta de dits i juntament amb el polze el nen podrà agafar objectes més petits. Un dels jocs que més els agrada és el de treure i posar objectes dintre de recipients, també seran capaços de deixar anar voluntàriament estris i donar coses. Al finalitzar aquest trimestre seran capaços de caminar per si sols, ho farà amb les cames separades per tal que la base de suport sigui més ampla, a més de semi flexionades i els braços enlaire, per tal d’estar preparats per a una possible caiguda.

dimarts, 18 de març del 2014

EL DESENVOLUPAMENT SENSORIAL I PERCEPTIU


bibliblogue.wordpress.com
Gràcies als sentits, els éssers vius entrem en contacte amb tot allò que ens envolta, percebent així les característiques del nostre entorn.

Des del moment en què naixem aquests es van desenvolupant progressivament.

El gust i l’olfacte són els sentits que estan més desenvolupats en el moment del naixement. Es consideren vital per a la supervivència, donat que els permet discriminar aliments potencialment tòxics. Els infants prefereixen les olors dolces a les fortes, tot i que a partir del 4t mes comencen a tolerar els sabors salats.

La percepció tàctil és l’element clau per establir els primers vincles d'exploració de l’entorn. Els primers mesos de vida, donat que a la boca es concentren més receptors, la forma de fer-ho és explorar els objectes amb la boca. Però cap als 9-10 mesos les exploracions les realitzen en les mans. L’especialització d’aquest sentit es va desaccelerant a mesura que es va especialitzant la visió.


La vista és un sentit que es desenvolupa al llarg del primer any de vida. Quan l’infant neix té una visió binocular, és a dir, pot mirar dues coses diferents, una amb cada ull. Tot millorar progressivament al llarg dels 6 primers mesos, li dificulta enfocar i veure amb claredat. A més, la seva agudesa visual és inferior entre 10 i 30 vegades a la que tindrà d’adult, tot i que a una distància d’entre 20-25 cm, distància que hi ha entre el nadó i la mare mentre és alletat, veuen bé. Pel que fa la percepció cromàtica no la distingeixen fins als 2 mesos i als 3 poden mostrar alguna preferència.

dilluns, 17 de març del 2014

ELS REFLEXOS, VITALS PER SOBREVIURE


Els reflexos són uns moviments involuntaris que es realitzen de forma inconscient però, heu pensat mai perquè són tan importants fins al punt de convertir-se en vitals els primers mesos de vida?

Parlem del reflex de succió, el qual permet juntament amb el de cerca i el de deglució, alimentar-se. El reflex de cerca provoca que, quan una cosa toca la galta de l’infant, aquest dirigeix el cap en aquella direcció. Un cop ho detecta, es produeix el de succió, permetent-li xuclar i gràcies al de deglució ingerir els aliments. 

Aquests reflexos i el de prensió (tancar la mà quan alguna cosa li toca el palmell de la mà) es converteixen en actes voluntaris a partir dels 8 mesos.


Hi ha altres reflexos, que també aniran desapareixent, que no s’ha trobat fins al moment cap finalitat adaptativa. Són entre d’altres:

  • El reflex de Moro, que es produeix fins als 3-4 mesos d’edat. L’infant com a conseqüència d’un canvi brusc i inesperat li sobresalto davant del qual el nen tira el cap enrere i estira els braços i les cames per després tornar a la seva posició inicial.
  • El reflex de nedar, present fins als 6-7 mesos d’edat. El nen realitzarà el moviment com si estès nedant i no tragarà aigua, quan el posem dintre de l’aigua boca avall.
  • Caminar automàtic, el qual apareix el quart dia de vida fins al 4t o 6è mes. El nadó quan és agafat per les aixelles i els peus sobre una superfície, tendirà en fer el moviment propi de caminar però sense desplaçar-se del lloc.
  • El reflex de Babinski, que desapareix entre els 8-10 mesos d’edat. L’infant obre i separa els dits del peu quan se li toca la planta del peu.



En aquest vídeo es pot veure com es produeixen alguns d'aquests reflex i veure'n d'altres molt interessants.





DESENVOLUPAMENT FÍSIC



Què entenem per desenvolupament físic? Podríem dir que són totes aquells canvis corporals que anem experimentant al llarg de la nostra vida. Doncs avui volem fer-vos cinc cèntims sobre el desenvolupament dels més petits.

Ja hem comentat que enteníem com desenvolupament físic, però a quins àmbits el podem traslladar? L'àmbit més observable sens dubte és el pes i l'alçada, però també s'ha de tenir en compte que desenvolupar-se comporta canvis en el cervell, en els ossos i en els músculs. Evidentment fer-se gran comporta molts canvis en altres àmbits no menys importants. Però avui ens centrarem en els esmentats anteriorment.

El creixement és continu al llarg de la infància, espectacular en el primer any de vida, i no es realitza uniformement. Creixem a un ritme sorprenent fins a arribar als 3 anys on el creixement adopta un patró continu i gradual, no tan espectacular, fins a arribar a la pubertat. També hem de dir que cada infant té un ritme diferent i això comporta que no tots comencin a parlar el mateix mes ni caminin a l'any.

La maduració no actua de la mateixa manera ni amb el mateix ritme a totes les parts del cos, per exemple el creixement del cap i del cervell és més ràpid que a resta del cos i aviat arriba a proporcions d'adult, mentre que els òrgans sexuals reproductors creixen de manera més lenta i s'acceleren en l'adolescència.

El cap del nadó és aproximadament la meitat del seu cos, el seu perímetre encefàlic té una mitjana de 35 centímetres. Al cap de sis mesos ja ha augmentat 10 centímetres i fins als 12 mesos haurà augmentat 3 centímetres més. Cap a l'any el perímetre encefàlic i toràcic s'igualen.

Aquí tenim una imatge de les proporcions d'un nadó i de com van variant al llarg del seu desenvolupament fins a l'adultesa:

La talla i el pes també són importants, la mitjana de la talla en néixer és de 50 cm. Però a l'any s'incrementa amb un 50% i al cap de 5 anys es duplica. És espectacular la rapidesa en què es produeixen aquests canvis.

Pel que fa al pes l'increment és encara més sorprenent, el pes mitjà en néixer és de 3'4kg. però al cap de 5 mesos ja han doblat el seu pes i a l'any el tripliquen. En arribar als 2 anys el quadrupliquen. No cal obviar que la lactància, rica en grassa, afavoreix aquest ràpid creixement.

Us mostrem una taula orientativa de pes i talla per a cada edat fins als 8 anys, diferenciant entre sexes:

http://chiquitines.foroes.org/t283-pesos-y-estaturas-de-los-ninos

Ja hem parlat de les proporcions, la talla i el pes, però no ens podem oblidar del desenvolupament ossi i muscular. La composició dels ossos experimenta un enduriment progressiu en funció de l'edat, encara que no totes les parts de l'esquelet creixen i maduren al mateix ritme. Ja en néixer tenen l'esquelet adaptat per suportar el part, tenint el crani dividit en diverses parts unides per membranes anomenades fontanel·les, que amb el temps aniran solidificant fins a formar un crani dur. Les parts que maduren abans són el crani i les mans, les que maduren més tard són les cames.

El desenvolupament muscular segueix les lleis del desenvolupament citades en un altre post d'aquest bloc, de tal manera que els músculs del cap i del coll maduren abans que les del tronc i les extremitats. La maduració dels músculs és molt gradual al llarg de la infantesa i depenent de l'edat la proporció múscul-greix és diferent, al cap de 9 mesos és quan hi ha més acumulació de greix. I en desenvolupar-se van perdent teixit gras fent-se més prims.

Us volem mostrar unes imatges sobre el desenvolupament ossi en diferents edats i com de sorprenent és veure els canvis que es realitzen:


http://html.rincondelvago.com/patologia-pediatrica.html


Per acabar un volem ensenyar un vídeo que fa un resum en imatges de tot el que hem estat parlant fins ara, afegint algunes qüestions més i ho detalla en vàries àrees, exactament les del llenguatge, social, del coneixement, la motricitat gruixuda i la motricitat fina.

 










Lleis del desenvolupament



Avui us volem parlar del desenvolupament dels vostres infants, però per començar hem de citar la base que permet tots aquells canvis en els més petits d'es d'aguantar el cap fins a poder caminar.

Aquesta base està formada de quatre lleis, aquestes lleis expliquen el motiu de perquè primer han de tenir control de les seves espatlles per poder escriure més tard.

Com ja hem comentat està formada per quatre lleis que s'anomenen lleis del desenvolupament i són universals, en tots els infants actuen de la mateixa manera sigui quina sigui la seva procedència o cultura. A continuació les citarem i explicarem breument:

Llei de maduració cefalocaudal: Aquesta llei estableix que el desenvolupament ha de començar primer per la part superior del cos i després anar passant a la part inferior. O sigui, les parts que estan més a prop del cap es controlaran abans que les que estan més lleny del cap. Per exemple, un bebè dominarà abans els músculs del coll per aguantar el cap que els de l'abdomen i els de les cames.

Llei de desenvolupament pròxim-distal: Aquesta llei estableix que el desenvolupament va de la part central del cos fins a les parts més llunyanes. Per aquest motiu es desenvolupa abans l'espatlla que el colze, i després d'assolir aquests vindrien el canell i els dits.

Aquí tenim un exemple gràfic d'aquestes dues lleis:
http://aprenentatge-i-desenvolupament.webnode.es/el-desenvolupament-psicomotor/

Llei d'activitats en massa a les específiques (del general a l'específic): Aquesta llei implica la tendència que existeix en utilitzar primer els músculs més grans i després els més petits. Segueix aquest ordre perquè els primers moviments són molt vasts donen pas als moviments molt més precisos. Per exemple, primer agafarà un objecte amb tota la mà, utilitzant el moviment d'urpa, per a després amb el temps finalitzi amb el moviment de la pinça.

Aquí teniu dues fotografies de com primer usen l'urpa, tota la mà, per agafar algun objecte i després són capaços d'utilitzar la pinça, només dos dits, per agafar un objecte.
http://ferdemestres.blogspot.com.es/2012/08/el-llapis-quan-quin-i-com.html











http://pediaguibel.wordpress.com/desarrollo/

I per últim
La llei de desenvolupament de flexors i extensors: Aquesta llei defensa que tenen més importància els moviments dels músculs flexors. O sigui, que la capacitat per agafar els objectes és anterior a la de deixar-los anar. Perquè ja des de molt petits tenen el reflex de prensió que els permet tancar la mà quan qualsevol objecte els toca el palmell, aquest és innat i explicaria l'ordre en primer agafar i després saber deixar anar l'objecte

dissabte, 15 de març del 2014

LLEIS DEL DESENVOLUPAMENT

Avui us volem parlar del desenvolupament dels vostres infants, però per començar hem de citar la base que permet tots aquells canvis en els més petits d'es d'aguantar el cap fins a poder caminar.

Aquesta base està formada de quatre lleis, aquestes lleis expliquen el motiu de perquè primer han de tenir control de les seves espatlles per poder escriure més tard.

Com ja hem comentat està formada per quatre lleis que s'anomenen lleis del desenvolupament i són universals, en tots els infants actuen de la mateixa manera sigui quina sigui la seva procedència o cultura. A continuació les citarem i explicarem breument:

Llei de maduració cefalocaudal: Aquesta llei estableix que el desenvolupament ha de començar primer per la part superior del cos i després anar passant a la part inferior. O sigui, les parts que estan més a prop del cap es controlaran abans que les que estan més lleny del cap. Per exemple, un bebè dominarà abans els músculs del coll per aguantar el cap que els de l'abdomen i els de les cames.

Llei de desenvolupament pròxim-distal: Aquesta llei estableix que el desenvolupament va de la part central del cos fins a les parts més llunyanes. Per aquest motiu es desenvolupa abans l'espatlla que el colze, i després d'assolir aquests vindrien el canell i els dits.

Aquí tenim un exemple gràfic d'aquestes dues lleis:
http://aprenentatge-i-desenvolupament.webnode.es/el-desenvolupament-psicomotor/

Llei d'activitats en massa a les específiques (del general a l'específic): Aquesta llei implica la tendència que existeix en utilitzar primer els músculs més grans i després els més petits. Segueix aquest ordre perquè els primers moviments són molt vasts donen pas als moviments molt més precisos. Per exemple, primer agafarà un objecte amb tota la mà, utilitzant el moviment d'urpa, per a després amb el temps finalitzi amb el moviment de la pinça.

Aquí teniu dues fotografies de com primer usen l'urpa, tota la mà, per agafar algun objecte i després són capaços d'utilitzar la pinça, només dos dits, per agafar un objecte.
http://ferdemestres.blogspot.com.es/2012/08/el-llapis-quan-quin-i-com.html











http://pediaguibel.wordpress.com/desarrollo/

I per últim
La llei de desenvolupament de flexors i extensors: Aquesta llei defensa que tenen més importància els moviments dels músculs flexors. O sigui, que la capacitat per agafar els objectes és anterior a la de deixar-los anar. Perquè ja des de molt petits tenen el reflex de prensió que els permet tancar la mà quan qualsevol objecte els toca el palmell, aquest és innat i explicaria l'ordre en primer agafar i després saber deixar anar l'objecte

divendres, 14 de març del 2014

Benvinguts al nostre bloc!

Hem creat aquest bloc per donar una mica més de llum sobre el tema del desenvolupament infantil, nosaltres som quatre mestres d'educació infantil i la nostra intenció és aclarir dubtes i tractar el desenvolupament infantil amb naturalitat i confiança, i fer-lo entenedor per a tothom.


Ens fa molta il·lusió començar aquest nou projecte on cada setmana actualitzarem el contingut per ampliar-lo i fer el seguiment etapa per etapa de tot allò que és important en la criança dels més petits.


Avui començarem per al principi de la vida, ja que creiem necessari saber també com es desenvolupa el bebè quan està dins el ventre matern. Exposem un link d'un vídeo documental  que resulta molt interessant i entenedor, i mostra tots els canvis que va patint el bebè al llarg d'aquest increíble camí, que és la vida dins la seva mare. Esperem que us agradi.


Fonts: https: https://www.youtube.com/watch?v=yvr5UCDM9QI