Aquesta representació es va construint lentament, i és fruit de les experiències que realitzem amb el cos i de les vivències que tenim d’ell. I gràcies a aquesta representació coneixem el nostre cos i som capaços d’ajustar en cada moment la nostra acció motriu als nostres propòsits.
Per la representació articulada del nostre cos i de les seves relacions amb l’entorn podem pujar en bicicleta, caminar,...L’esquema corporal és una construcció progressiva gràcies a:
- La percepció que ofereix evidències sobre segments corporals propis i de l’altre i aporta informacions sobre el medi.
- El moviment aporta informació sobre possibilitats d’acció i sobre les limitacions i els assoliments del nostre cos i la seva activitat.
- El desenvolupament cognitiu permet integrar totes aquestes informacions en una representació coherent i integrada; cap a l’any i mig el nen pren consciència de sí mateix.
- El llenguatge permet individualitzar les diferents parts del cos amb les seves etiquetes verbals.
- L'experiència social pement de gran rellevància en la construcció de l’esquema corporal, tal i com remarcà Wallon fa molts anys (1946): les mans que acaronen el cos del nen, els braços que el brecen, les paraules que anomenen les parts del seu cos,...
Referències:
http://www.xtec.cat/~jparrado/Temes/Tema11.pdf
Hola! som el grup "El desenvolupament infantil" i ens agradaria saber: Per a què ens serveix tenir ben establer l'esquema corporal? A quina edat acaba de cosntruir-se?
ResponElimina