 |
Gràcies als sentits, els éssers vius entrem en contacte amb tot allò que
ens envolta, percebent així les característiques del nostre entorn.
Des del moment en què naixem aquests es van desenvolupant progressivament.
El gust i l’olfacte són els sentits que estan més desenvolupats en el
moment del naixement. Es consideren vital per a la supervivència, donat que els
permet discriminar aliments potencialment tòxics. Els infants prefereixen les
olors dolces a les fortes, tot i que a partir del 4t mes comencen a tolerar els
sabors salats.
La percepció tàctil és l’element clau per establir els primers vincles
d'exploració de l’entorn. Els primers mesos de vida, donat que a la boca es
concentren més receptors, la forma de fer-ho és explorar els objectes amb la
boca. Però cap als 9-10 mesos les exploracions les realitzen en les mans.
L’especialització d’aquest sentit es va desaccelerant a mesura que es va
especialitzant la visió.
La vista és un sentit que es desenvolupa al llarg del primer any de vida.
Quan l’infant neix té una visió binocular, és a dir, pot mirar dues coses
diferents, una amb cada ull. Tot millorar progressivament al llarg dels 6
primers mesos, li dificulta enfocar i veure amb claredat. A més, la seva
agudesa visual és inferior entre 10 i 30 vegades a la que tindrà d’adult, tot i
que a una distància d’entre 20-25 cm, distància que hi ha entre el nadó i la
mare mentre és alletat, veuen bé. Pel que fa la percepció cromàtica no la
distingeixen fins als 2 mesos i als 3 poden mostrar alguna preferència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada