dijous, 29 de maig del 2014

SOM UNA ESCOLA CONSTRUCTIVISTA



La nostra escola, amb pocs anys de vida, vol donar un aire renovador i constructivista del sistema educatiu.
Que volem dir amb escola constructivista? Volem trencar amb tot allò que significa tradicional i clàssic dins del món educatiu.


La societat ha evolucionat en tots els àmbits i estarem d’acord que l'escola ha de donar els valors i coneixements als futurs membres d’aquesta societat i això ve condicionat al tipus de formació que rebin.


El gran objectiu del nostre sistema educatiu és que tot el món formi part de la societat i que cada persona aporti el seu granet d’arena d’una forma competent per enriquir la pròpia societat i al mateix individu.


Amb aquest article us volem mostrar la metodologia i objectius que aplicarem en un context educatiu, basat en la diversitat, amb els coneixements adquirits de cada alumne, al treball amb equip i altres canvis que són necessaris per a portar a terme una escola constructora de coneixements.


La nostra escola, com a entitat institucionalitzada, vol ser un espai obert on els alumnes puguin experimentar en tota allò que els envolta i no sempre entre 4 parets, d’aquesta forma els nens d’infantil aprendran els colors amb el groc del sol, amb el blau del cel i amb el verd dels arbres.


Per altra banda, defensem la diversitat dels nens donat que cada alumne ha viscut unes experiències diferents de la resta i això fa que l’aprenentatge sigui diferent i com a conseqüència l’ensenyament ha de ser diferent.


Els mestres han d’orientar, motivar i estimular als alumnes a prendre interès a descobrir les coses i poder-les aplicar al llarg de la seva vida.
Referent aquest punt, ha sortit publicada una estadística on el 23% dels nois catalans de 15 anys no saben resoldre problemes de la vida real. Queda reflectit que hem de fer un canvi en la metodologia de l’ensenyament i els mestres han d’ajudar a plantejar-se dubtes i qüestionar-los.


A les aules disposem de noves tecnologies TIC que ens ajuden portar a terme aquests canvis i fer unes classes més didàctiques i amenes.


La nostra escola no vol crear nens robotitzats que tots han de saber fer el mateix sinó que vol detectar i potenciar les habilitats individuals dels vostres fills, no volem que memoritzin rius sinó que aprenguin a raonar, identificar i aprenguin coneixements que tinguin un significat a la vida real.


I recordeu pares que tot es pot fer possible amb la vostra ajuda.






EL LLENGUATGE

Sobre el llenguatge...

El llenguatge és la capacitat humana que ens distingeix dels animals i de les altres espècies i ens humanitza.
La parla permet exterioritzar idees, records, coneixements, desigs, i
interioritzar-los al mateix temps.
Ens permet posar-nos en contacte directe amb els altres.

El procés de l'aprenentatge implica un codi de símbols, l’adquisició de vocabulari, l’elaboració de frases...
I també comporta un seguit de capacitats:

  −Maduració del sistema nerviós.
 −Aparell fonador adient.
  −Nivell suficient d’audició.
−Un grau d’intel·ligència mínim.
−Una evolució psico-afectiva.
 −Estimulació del medi.
 −Relació interpersonal.
 
 De 0 a 2 anys...
 Schaeffer, divideix l’aparició del llenguatge pre-lingüístic en cinc de fases:
a) El període immediat al naixement.
b) Dels 2 als 5 mesos.
c) Dels 5 als 8 mesos.
d) Dels 8 als 18 mesos.
e) Dels 18 als 24 mesos.

a) El període immediat al naixement.
 
 Gràcies a la interacció social entre la mare i el fill com el bebè pot regular i estabilitzar aspectes biològics que són molt importants per a la seva supervivència. El nen ve dotat d’uns mecanismes perceptius innats que el fan especialment dotat per a la interacció amb els adults. 
Durant els 2 primers mesos els nens es limiten a plorar, a cridar, a rondinar...i, de vegades també riuen. És a dir, aquests sons no són produccions de la parla,només són produccions fisiològiques, però són els primers sons que produeixen.
b) Dels 2 als 5 mesos.
Cap als 2 mesos els nens solen descobrir al company social. Durant els següents mesos manifesten un interès especial per interactuar amb altres persones, especialment amb els pares i germans o altres familiars. El nen es limita a mirar i a somriure la majoria de vegades i, alguna vegada, fa alguna vocalització. És normal que es donin contactes tàctils.Al final d’aquest període el nen ja intervé molt més. Però als 5 mesos encara hi ha una gran dependència de l’adult.
Apareixen nous sons, els quals són una millora dels anteriors: nous crits, murmuris, sons vocàlics, etc.
Aquest període s'anomena balboteig



c) Dels 5 als 8 mesos.

Cap als 5 mesos els nens comencen a estar molt interessats pel món dels objectes. Els agrada explorar el món i ho fan especialment per mig de la manipulació i també de la visió. Durant aquest període la mare i el nen comencen a compartir coses del món real (juguen amb la pilota, amb un nino de drap, amb peces de colors, etc.) El problema és que aquest compartir encara depèn massa de l’adult. El nen s’interessa normalment pels objectes, però hi juga sense necessitar a ningú, ha de ser l’adult qui converteixi aquesta exploració solitària en social. Al principi d’aquest període l’adult manipula els objectes per entrar en contacte amb el nen, després utilitza els gestos referencials (assenyalar) per referir se als objectes i, finalment, els hi posa etiquetes verbals. Una mica de redundància sempre és bona per als nens d’aquesta edat. D’aquesta manera apareixen les primeres relacions interpersonals (relacions interpsicològiques de Vygostky). L’adult és un agent actiu de tot el procés,adaptant se i ajudant al nen sempre que ho necessita.
A partir dels 6 mesos fins als 10 apareixen els balboteigs amb sons vocàlics i
consonàntics repetits en síl·labes (ma-ma-ma, pa-pa-pa, da da-da). Aquest
primer balboteig s’anomena reduplicat perque el nen es limita a repetir la
mateixa síl·laba. Comencen a aparèixer també els primers gestos.
 d) Dels 8 als 18 mesos.
Apareix el concepte de “diàleg”. El nen pot “parlar” amb un adult sobre coses del món amb una major autonomia i amb molta més iniciativa pròpia. 
És necessari que el nen entengui que:
  • El diàleg és una cosa de dos (emissor i receptor). 
  • Comunicar requereix una certa intencionalitat.

Els nens comprenen frases simples i també comprenen frases curtes.
El balboteig reduplicat varia, el nen ja comença a unir síl·labes diferents (pa-da-ba, pa-ta-ba, etc). És el que es coneix com xerrameca.
Cap als 18 mesos té adquirides unes 50 paraules, però en comprèn moltes més de les que pot produir.
e) Dels 18 als 24 mesos.



A partir dels 18 mesos, el nen serà capaç d’aprendre unes 100 paraules noves cada mes, de forma que cap als 6 anys ja domina entre 8.000 i 10.000 paraules.
Aquesta fase es coneix com holofràstica perque utilitza una sola paraula com si fos una oració.
Cap als 21 mesos els nens passen a utilitzar frases de dues paraules (biverbal).
El vocabulari continua expansionant-se de forma molt important.
 De 2 a 6 anys...
  
ASPECTE MORFOSINTÀCTIC

Cap als 24 mesos, els nens ja produeixen frases més complexes i el 50% de les seves produccions són frases de més de dues paraules (discurs telegràfic). 
Els errors més habituals són:
  • Redundància.
  • Utilitzar preposicions, conjuncions o adverbis de forma inadecuada.
  • Moltes ocasions només saben emprar les tres primeres persones del singular (jo, tu, ell/a).
  • L’error més típic és el d’aplicar una regla quan no és necessari, per exemple amb els verbs que tenen acabaments irregulars. 

 ASPECTE FONOLÒGIC

Els nens dominen ja les vocals prop dels 2 anys i també algunes consonants, especialment les nasals “m” i “n” i les oclusives “p” i “t”

L’ordre en que s’adquireixen els sons consonàntics és el següent:
1)Les nasals (m, n, ñ) ja estan adquirides en un 90% dels casos cap als 3
anys, així com les oclusives “p, t, k, b”, així com el lateral “l”.
2)Les oclusives “d” i “g”, els fricatius “f” i “j”, el so africat “ch” i el lateral “ll” no es dominen fins als 4 anys aproximadament.
3)Els fricatius “s” i “z” s’assoleixen cap als 6 anys.
4)Els sons vibrants “r” i “rr” no es poden produir correctament fins als 6 o 7
anys.
 ASPECTE SEMÀNTIC

A partir dels 2 anys continua expansionant-se el vocabulari del nen d’una manera molt important.
No tots els nens presenten el mateix estil quan aprenen les paraules i el seu
significat. Sembla que és degut al context en què es desenvolupen:

  • Estil referencial: Són nens que produeixen molts més noms, especialment d’objectes, que de verbs o altres tipus de produccions. L’ús del llenguatge es dóna especialment per etiquetar i classificar coses.
  • Estil expressiu: Són nens amb una àmplia barreja de diferents tipus de paraules, i utilitzen el llenguatge per expressar necessitats i mantenir contacte social.
 ASPECTE PRAGMÀTIC


La pragmàtica és la disciplina que estudia la manera com les persones utilitzen les eines del llenguatge per comunicar-se socialment amb els altres(per expressar idees, conceptes, estats emocionals, necessitats, etc). 

Dels 2 als 6 anys es produeixen continues millores en la seva comunicació:
−Cada vegada té més habilitats per situar-se en el punt de vista de l’oient.
−També milloren les seves capacitats per adaptar el seu missatge a l’ambient en el què es comunica.
−Avancen les seves capacitats per fer preguntes quan no entén alguna cosa
i per seguir les ordres que li dóna algú.
Fins a l’adolescència el nen no té adquirides les mateixes funcions comunicatives que un adult.


Referències:http://www.xtec.cat/web/curriculum/primaria/comunicaciooral/llenguatgeoral

GEST GRÀFIC I GRAFOMOTRICITAT

Sobre el gest gràfic i grafomotricitat...

En el treball del grafisme intervenen les capacitats cognitives i emocionals: autocontrol, autoestima, percepció visual, capacitat d’anàlisi, etc. En el procés d’aprenentatge del grafisme s’ha de preveure que l’alumnat:

  • Experimenti: moviment i espai
  • Vivenciï situacions
  • Verbalitzi el procés, és a dir, el que està fent i perquè ho està fent (el propòsit)
En el procés d’aprenentatge del grafisme cal la planificació que afavoreixi l’aprenentatge d’aquest procés, la intervenció del docent i una organització d’aula que permeti treballar diferents blocs.

Hem de considerar tres nivells de propostes:

  • Amb tot el cos (global)
  • Amb les mans (manipulatiu)
  • Gràfic (el que és pròpiament relacionat amb l’escriptura) 
En el gest gràfic intervé el control del cos ( to muscular, coordinació motriu, control de la força, precisió dels dits, rotació, direccionalitat, predomini lateral)i la direccionalitat (de dalt a baix, d’esquerra a dreta…Entrenaments gràfics).





Referències:
http://blocs.xtec.cat/comunicat/tag/gest-grafic/
http://ioc.xtec.cat/materials/FP/Materials/1752_EDI/EDI_1752_M06/web/html/WebContent/u2/a3/continguts.html

JUGUEM?



Creieu que tots els jocs infantils aporten un aprenentatge i desenvolupament als vostres fills? La nostra resposta és SÍ.


El joc estimula els sentits i tots els processos psicològics bàsics del nen, sempre tenint en compte cada etapa madurativa.


Perquè és tan important el joc pels vostres fills?:

- Es diverteix i es sent feliç, i s’expressa lliurement

- Experimenta i descobreix la seva personalitat

- Explora el món que l’envolta

- Desenvolupa les seves capacitats intel·lectuals i psicomotrius

- Es relaciona socialment amb els altres i en grup

- Adquireix responsabilitats i capacitat de judici

- Va comprenent el valor de les normes morals
http://criatures.ara.cat/blog/2009/09/03/limportancia-de-jugar-a-laigua/


- Coneix trets de la seva cultura

- S’integra en el món adult

- Transforma la realitat aprenent certes destreses

- Desenvolupa la seva creativitat i imaginació


Al principi els jocs són individuals i permeten al nen conèixer-se més a ell mateix. Molts cops observareu que estan jugant 3 nens junts però en paral·lel. A partir dels 2 anys, inicien la seva socialització jugant amb adults o amb altres nens.

Tipus de jocs:

* Joc sensorial: manipular objectes, copejar

* Joc amb moviment: córrer, saltar...

* Joc rude i desordenat: simular baralles...

* Joc verbal: joc de paraules, ritmes...

* Joc sociodramàtic: jugar a metges, botiguers...

* Joc constructiu: trencaclosques...

* Joc de regles: escacs, futbol...


Us deixem aquest link, Jocs Infantils, on exposen els tipus de jocs tenint en compte la funció del joc, la funció de l'adult, el número de nens,etc.


PARES i MARES, el joc amb els vostres fills és necessari per compartir el desenvolupament i aprenentatge de cada etapa, per estimular la seva creativitat, per potenciar les relacions socials, en definitiva per enfortir aquest vincle afectiu que us uneix.







No volem finalitzar aquesta publicació, sense recomanar-vos algunes pàgines web que pensem seran del vostre interès on us recomanen algunes activitats per jugar amb els vostres fills.

Jocs infantils d'arreu del món

Jocs creatius



Referències:

http://www.toninaina.com/pdf/joc.pdf



AGRESSIVITAT INFANTIL

Les conductes agressives infantils és un tema que preocupa en general a tota la societat però principalment a pares, mares i professors.
A partir de 2-3 anys podem començar a detectar situacions de conflicte i agressivitat. La forma de manifestar-se serà de caràcter instrumental per exemple agafant la joguina d'un altre nen.
Cal tenir en compte que molts cops l'agressivitat és degut a la imitació del comportament dels adults.

Albert Bandura va realitzar un experiment, amb el qual va demostrar que els nens que van presenciar un comportament agressiu dels adults, després van repetir el mateix comportament.




La forma més freqüent d’agressivitat dels nens més petits de l’escola sol ser corporal: Els infants es barallen, es peguen amb molta facilitat; estripen els treballs i si bé no agredeixen directament a la mestra o als pares, sovint descarreguen el que senten en els companys a l’escola i en els germans a casa.

A partir dels 4/5 anys i malgrat que l’agressió corporal és sempre present, el llenguatge entra en joc de forma clara: els insults, les males contestacions poden començar a substituir els cops i les baralles, augmenten les expressions amb preponderància dels atacs verbals, insults, mentides, acusacions.

Com hem d'actuar?:

  • Buscar les causes del comportament
  • Els adults som els models a imitar
  • Evitar càstigs i amenaces
  • Canalització de l'agressivitat amb altres activitats
  • No etiquetar les accions
  • Tenir presents les possibilitats reals del nen
  • Utilitzar adequadament una disciplina familiar
  • Dedicar temps als fills


Volem compartir aquest enllaç on, pas a pas, s'analitzen els tipus, les causes i exercicis per treballar Agressivitat Infantil

L'AMISTAD

 L'amistat entre nens de 3 i 6 anys, en general, corresponent a nens d'estils de comportaments semblants, del mateix sexe i de la mateixa edat.

En aquest període, les relacions amb amics, es caracteritzen per intercanvis socials positius, més cooperació, ajuda, etc.i pot donar algun que altre conflicte , tot i que es solen resoldre de manera satisfactòria.
Els nens defineixen als amics pels seus atributs físics: la bellesa, la força, les habilitats esportives.




El joc facilita la interacció amb relació amb iguals i aporta positivament un desenvolupament emocional. Per altra banda pot generar conflictes entre els amics encara que poc greus i que es resolen amb facilitat. Un cop resolt el conflicte, els nens segueixen jugant.

El desenvolupament del llenguatge, amb nens de 3 a 5 anys, fa possible que comparteixin emocions, demanar i donar informació.

Quines pautes poden donar als nostres fills:

  • Ensenyar a solucionar els conflictes
  • Ajudar-los a desenvolupar l'empatia (6-7 anys)
  • Ensenyar a manifestar els seus sentiments
  • Donar-los un punt de vista positiu sobre l'amistat i el treball en grup


dimecres, 28 de maig del 2014

RELACIÓ ENTRE IGUALS I RELACIÓ ENTRE GERMANS

CONEIXEMENT SOCIAL I DESENVOLUPAMENT DE NORMES I VALORS

EL GÈNERE I EL SEU PAPER EN EL DESENVOLUPAMENT PERSONAL

Sobre el gènere i el seu paper en el desenvolupament personal...

Des de ben aviat, xiquets i xiquetes aprenen a descriure’s a sí mateixos i als altres en funció del gènere.

S’observen des de ben petits algunes diferències lligades al gènere. Si observem el pati d’una escola veiem diferències entre el joc de xiquets i xiquetes, en relació al nivell d’activitat, al tipus de joc. Des dels primers anys, els xiquets solen ser més actius.
 
S’observen també respecte al gènere diferències en la personalitat. Des de els 2-3 anys s’observa que les xiquetes són emocionalment més sensibles. 
Respecte a l’agressivitat també s’observa que els xiquets la mostren en un nivell més elevat que les xiquetes. 
 
A partir dels 2 anys es comença a observar la identitat de gènere, basada sobretot en aspectes externs i visibles (pentinat, roba,..).
 
Seguidament es descobreix l’estabilitat de gènere, comprendre que el gènere és un tret que romandrà estable en el temps. 
 
Als 3-4 anys la nena sap que va néixer sent nena i que esdevindrà una dona (igual els nens). 
 
Cap als 6-7 anys apareix l’anomenada constància de gènere: prendre consciència de què el gènere és invariant en les persones i no es pot modificar.
 
Els rols de gènere:
•Són les atribucions i estereotípies relacionades amb el que un nen o nena, un home o dona han de fer, com s’han de comportar i lo que s’espera d’ells. 
•Els rols assignats al gènere no són estàtics, canvien històricament. 
•Tot i l’igualitarisme hi ha encara moltes estereotípies lligades al gènere, i que es transmeten en el procés de socialització.
 
 
 
 
Referències: http://www.xtec.cat/web/projectes/coeducacio