ARTICLES D'INTERÈS

 Article sobre que hi ha d’innat i d’adquirit en el comportament dels infants.

Avui us escric per parlar-vos de l’herència i l’ambient i de com aquests dos factors influeixen en els vostres fills. Sempre ha estat un tema de controvèrsia, ja que existeixen molts punts de vista al voltant d’aquest assumpte. Avui en dia molts psicòlegs adopten una posició intermitja i tenen tant en compte un aspecte com un altre.
Molts autors i científics han tractat el tema amb profunditat molts d’ells centrant-se en l’innatisme, tot el que duem a la càrrega genètica des del moment en què naixem, i d’altres centrant-se en l’ambientalisme, tenint molt més en consideració com influeix l’ambient en el comportament. Al llarg de la història s’han fet moltes investigacions que tractaven de conèixer en quin grau les variacions de la conducta poden ser explicades per les variacions de la genètica o són causades per variacions ambientals.
Els mètodes més utilitzats per medir aquestes variacions són els estudis entre bessons idèntics o univitel•lins i bessons diferents o bivitel•lins i també en infants adoptats, separats de la seva família d'origen i infants adoptats en comparació amb la seva família adoptiva.
Trobo molt interessant aquests estudis i com reflecteixen que els bessons idèntics reben una educació pràcticament igual i lògicament l’ambient que els envolta també serà similar. En canvi, la cosa ja canvia amb els bessons diferents, ja que cadascun té un aspecte diferent i això fa que tinguin una educació diferent i per tant, un ambient menys similar.

El fascinant és quan s’estudien aquells infants que han estat donats en adopció i tot i la distància encara tenen trets en comú amb els seus germans biològics, i per altra banda, els infants integrats en una família adoptiva com obtenen trets dels seus germans els quals no tenen cap vincle genètic en comú.
És sorprenent veure com tot ens condiciona, tot ens influeix, tant l’espai on vivim, la família que tenim, la càrrega genètica que obtenim des del naixement o fins i tot els amics de l’escola. Tot obté un poder canviant en nosaltres i ens fa transformar-ho tot.
Però tot i això sempre hi haurà un etern debat sobre aquest tema, perquè hi ha casos que fan que pesi més la genètica que l’ambient o a l’inrevés. Per exemple; decidim criar amb poc contacte humà a 2 infants de la mateixa edat durant 12 anys. Aquests infants han tingut les mateixes oportunitats i per tant, se suposa que haurien d'haver desenvolupat els mateixos coneixements i intel•ligència, per tant aquí tindria un paper fonamental l'herència. Però aquests infants serien molts diferents si haguessin crescut en un altre ambient, serien molt diferents un de l'altre si no se’ls hagués privat de la seva llibertat.

Per tant, encara que el tant per cent d'heretabilitat sigui molt alt, sempre es veurà influït per l’ambient.
Si no doncs com explicaríem que dins una família desestructurada on han nascut dos infants els quals no han tingut una bona infància degut a l'alcoholisme del seu pare i la mort de la seva mare. Un d’ells al créixer va desenvolupar moltes similituds amb el seu pare, en canvi l’altre tot i dur una càrrega genètica similar va aconseguir no tenir addiccions i tenir una bona vida.
Perquè encara que duem incorporada en nosaltres mateixos una càrrega genètica, aquesta es pot canviar i l’experiència ajuda a modificar moltes característiques psicològiques. Si no ho poguéssim fer-ho, estaríem condemnats gràcies a la nostra herència.

Per tant, hem de tenir en compte que cada infant és diferent i que hem d’intentar entendre’ls tenint en compte d’on vénen i on viuen. Només així els podrem entendre millor i comprendre als nostres fill és una altra manera d’estimar-los.




Meritxell Caldú Aragonès, mestra d'educació infantil.